Ens expliquen que Calldetenes tenia només tres carrrers: carrer Gran, carrer Sant Tomàs i carrer França. Hi havia també el call i el serrat. L'última casa era ca la Teta, després les Adoberies, ca la Iaia Soca i can Teia; no hi havia res més. De comerços no n'hi havia tants com ara. Hi havia: ca la Cinta, cal Pastisser Nou, ca la Conxita, can Vinyets i un bar: can Caseta, on era molt popular que vingués gent de tot arrreu per menjar els famosos menuts (el coll, les puntes de les ales, els peus, el pedrer... dels ànecs).
Segons ens han dit en Jaume i la Carme, les Adoberies és la casa més vella de Calldetenes i es diu així perquè quan Calldetenes ni existia, aquí hi havia hagut una pellaria. La casa no era de pedra, perquè no n'hi havia, era tota de terra, de tàpia, tal i com es pot veure en la petita part del mur que encara queda. Per tant, era una construcció molt dèbil. La zona era molt innundable i quan plovia fort l'aigua que baixava d'altres parts anava a parar aquí; el torrental tan proper a la casa es desbordava. En Jaume recorda que en dues ocasions ell i altres veïns van haver de rescatar a la Secundina que atrapada per l'aigua a tot vol de la casa cridava des del balcó que l'ajudessin "semblava l'arca de Noe i la Secundina pobrota amb uns crits que feia...!!" ens diu en Jaume.
Sobre la vida de la casa i sobre els masovers, en Jaume i la Carme ens van explica un munt de coses i detalls. En Joan havia nascut a la casa i quan la Secundina (filla de Cassà de la Selva) es va casar amb ell a les Adoberies hi vivia una bona colla: els sogres (els pares d'en Joan), un mosso, una germana d'en Joan viuda amb dos fills, en Joan i ella embarassada. El matrimoni va tenir tres filles: dues va morir al poc de nèixer i la tercera va viure fins als catorze anys quan va agafar una malaltia mortal. El que més ens repeteixen és que eren bones persones, que eren molt macos, que eren molt bona gent... Amb ells eren més que veïns, eren amics s'ajudaven moltíssim. Eren una colla que junts anaven a la platja, celebraven la revetlla de Sant Joan, la castanyada i una festa que ells en deien "la pavada" on menjaven el pavo que ells mataven i cuinaven La Carme ens explica amb molta emoció una festa sorpresa que tota la colla d'amics els hi van preparar quan van fer cinquanta anys de casats i els hi van regalar una nevera i un ram amb cinquanta clavells vermells.Vivien de pagès, tenien pavos, conills, vaques, porcs, ànecs, gallines... El torrent era ple d'ànecs i la gent anava a rentar-hi la roba agenollats amb un tros de fusta. També hi havia el pou on molts veïns hi anaven a buscar aigua. Els hiverns s'escalfaven amb una llar de foc i una estufa de petroli.
La Secundina, ja viuda, va viure encara a la casa uns deu anys sola, això sí, envoltada de gran veïns i amics. Finalment, va passar els seus ultims anys als Saits, on va morir. A la seva habitació l'acompanyava una foto de la casa així ella es sentia com si fos a Calldetenes, a les Adoberies.
Volem donar les gràcies a en Jaume i la Carme per acollir-nos i voler compartir amb nosaltres tantes històries interessants!!
En Sergi, l'Arnau i la Salwa amb en Jaume i la Carme, a casa seva.
Festa dels ciquanta anys de casats d'en Joan i la Secundina a les Adoberies.
Foto de la casa de les Adoberies tirada des de casa en Jaume i la Carme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada